Nietzsche defensa que al món grec estava regit per la convivència de dos personatges espirituals. Apol·lo i Dionís.
Creu que amb l'aplicació de la filosofia que ell planteja es podria tornar a creure en l'equilibri del món regit per Apol·lo i Dionís.
Crítica total a Plató i Sòcrates, a qui titlla de corruptors de la filosofia per haver introduït la dialèctica i la racionalitat com a únic camins cap a la virtut.
Crítica dels valors morals i la lloança al cristianisme
"Ara els miserables són els bons; els pobres, els impotents, els baixos són els únics bons, els qui pateixen, els indígens, els malalts, els deformes són també els únics pietosos, els únics beneïts de Déu, únicament per a ells existeix la beneaurança."
Crítica del llenguatge i del concepte de la veritat
a)Les paraules no són més que reproduccions fonètiques d'impulsos nerviosos.
b)La veritat no existeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada