És correcte el que fa Wikileaks

El que fa Wikileaks no és del tot correcte. Si partim de la base que els documents que revelen són privats, arribem a la conclusió que no és correcte ja que donen a la llum documents privats. Després podríem discutir si aquests documents és correcte o no que siguin privats, però la realitat és aquesta.

Wikileaks (Ignasi Caballé Solbes)

Wikileaks és una organització d'internautes sense ànim de lucre que té com a objectiu principal informar al món de declaracions, pactes o successos polítics i econòmics que fins ara no havien sortit a la llum.

Governs i grans empreses estan quedant en evidència davant les filtracions de Wikileaks, i s'ha engegat un complot contra Julian Assagne, el seu fundador, per intentar parar-li els peus. En primer lloc, atacs informàtics als servidors que publicaven filtracions, i a més s'ha detingut a Assagne perquè està acusat d'haver tingut relacions sexuals amb dues noies menors d'edat. Això pot estar penalitzat a l'estat on s'ha comès el delicte (si és que s'ha comès). Però es pot detenir a algú en un altre país per aquest motiu? El motiu principal de la detenció NO és el delicte que hagi pogut cometre a Suècia, que ningú s'enganyi.

S'ha entrat en una "guerra informàtica" i els seguidors de Julian Assagne i la seva iniciativa han arribat a bloquejar portals web com els de Mastercard. Tot i així, la gent al carrer no es mou, només mira sorpresa tot el que està passant, i mentrestant els governs del món i les empreses segueixen igual.

ÈTICA PERIODÍSTICA

El cas Wikileaks ha aixecat polèmica per una possible vulneració de drets de confidencialitat dels estats. Les filtracions revelen l'existència de documents secrets, és a dir, que no pot conèixer ningú. S'acusa als impulsors i col·laboradors de la plataforma d'haver infringit aquesta norma. D'altra banda, hi ha el deure del periodista d'informar als ciutadans del que està passant. Què pesa més, una cosa o l'altra? La conclusió a la qual arribo és que si aquesta informació que es fa arribar als ciutadans és de (relativa) poca trascendència, es pot amagar (o intentar-ho). Però no seria lícit amagar notícies com les que estan sortint a la llum, per tant dono el meu ple suport a Julian Assagne i a la seva plataforma que, malgrat els problemes que està tenint, segueix endavant mostrant al món part de la corrupció que hi ha, encara que de moment res fa pensar que això hagi de canviar...

WIKILEAKS ( ADRIAN CASTELA)

 Wikileaks és una empresa similar a la wikipedia però que en contes de tenir contingut de definicions i descripcións, conté contingut especulatiu (rumors í política). Els seus promotors a Suècia diuen ser periodistes, matemàtics i disidents xinesos. Divulgant rumors Wikileaks fa crèixer el seu propi canal dins el qual pot donar un lloc destacat a informació seva aparentment no publicitaria. A Wikileaks, la censura juga un paper essencial que publica articles anònims i documents delicats de governs i altres organitzacions, preservant l'anonimat de les seves fonts. 

Xarxes Socials

Adrian Castela Ibáñez
En aquests temps que tothom té xarxa social(twitter,facebook, tuenti...) convé que no oblidem el veritable ús d'aquest espai, per tothom que mal usi aquest espai va dirigida aquesta cançó!!!!

Si poguéssim decidir seríam sempre el mateix ? Ens agradaria no créixer mai i ser sempre joves ?

Sócrates i Plató, influents en el cinema d'avui

http://www.youtube.com/watch?v=dpPz-taOZcU

Aquest curtmetratge dirigit per Jean-Paul Goddard és un estudi fet per ell mateix que consistia en descobrir el coneixement dels nens mitjançant preguntes simples i òbvies que es van complicant de mica en mcia i faran veure als nens que saben més del que es pensen.

Podem fer dues referències a la filosofia clàssica:

Per una banda, la metedologia que utlitza el director cinematogràfic francès és molt semblant, si no la mateixa, a la que utilitzava Sòcrates per treure el coneixement de dins de les persones.  L'anomenada maièutica.

Per altra, el fet que Jean Luc Goddard cregui que tots tenim el coneixament a dins i que només l'hem de recordar, o endinsar-nos al nostre pensament, fa referència al que deia Plató: "ho sabem tot, només ens falta recordar-ho"

Marc Guanyabens

On és la llibertat de no voler escollir?

Aquesta fotografia ens representa el dubte en que es troba l'ésser humà després d'un llarg camí.

Alhora, està relacionada amb la cançó de Sanjosex, Futur incert.

La cançó ens revela el sentiment d'aquell qui no vol escollir per por a no descobrir, aquell qui es vol quedar al marge del camí.

La foto té el cel dividit en dos clars colors que representen les dues opcions a escollir per l'ésser humà, assegut a la sorra, "al marge d'un camí" i amb un "futur incert."

Marc Guanyabens

Davant d'un futur incert

Amb molt per descobrir

No vull decidir

I perdre aquest moment

Just abans de començar

La boira es pot palpar

Jo vull perdre el fil

En un full de somni

Ja no em va la realitat

La llum m'és a desgrat

Les cares de la gent

En un mar de dubtes

Jo ja no vull pensar

Jo ja no vull lluitar

Vull fondre'm amb el llit

I escoltar la pluja

On és la llibertat

De no voler escollir?

Jo em vull quedar aquí

I viure com abans

Al marge d'un camí

Veient com passa el temps

Jo ara vull estar

Arran de terra

Ja no em va la realitat

La llum m'és a desgrat

Les cares de la gent

En un mar de dubtes

Jo ja no vull pensar

Jo ja no vull lluitar

Vull fondre'm amb el llit

I escoltar la pluja

La immigració i el mite de la caverna (Activitat voluntaria)

A la imatge de l’esquerra  podem veure un immigrant demanant almoina. En canvi, a la dreta  podem veure un altre immigrant que  s’ha esforçat per millorar les seves condicions, tot i que també eren dolentes, i ha aconseguit una feina .

Aquesta situació la podem comparar amb el mite de la caverna de Plató. En aquet cas, l’immigrant que acaba d’arribar i està demanant almoina representaria els presoners que viuen dins de la caverna. Per altre banda, l’immigrant que ja esta treballant seria el presoner que aconsegueix sortir de la caverna i arriba al món real. L’esforç de sortir de la misèria i aconseguir la feina seria equivalent a l’esforç que fa el presoner per aconseguir  pujar la pujada i sortir de la caverna. Per últim, els que no aconsegueixen sortir de la situació de pobresa serien els presoners que no aconsegueixen sortir de la caverna i prenen al que sí que ho ha fet per boig. De la mateixa manera, l’immigrant que no s’esforça pensa que mai podrà millorar i per això no fa res.

Pau Olazaguirre

Les mates les inventem o les descobrim

Desde el meu punt de vista les mates no les crem ,sino que les descobrim l'unic que crem son els nombres i els teoremes o teories matematiques.
Per tan les són un element ja existen l'unic que em introduit elements com els nombres,o teories

Què en penses de la crítica de Plató a la democràcia (Marc)

Plató crítica la democràcia ja que pensa que porta a la mediocritat. Creu que és just que el poble decideixi el seu governador però que amb aquest sistema no s’aconsegueix el millor pel poble, ja que els candidats no són excel·lents.
Plató proposa buscar el governador excel·lent per així portar a l’excel·lència el país. Des del meu punt de vista crec que la democràcia és el sistema més just i més eficaç per un poble.
No obstant, crec que tenir la persona perfecte com a governador seria molt positiu, però el problema rau en que la forma d’elecció de la persona excel·lent. És molt difícil trobar la persona perfecte per dirigir tot un país, i més ho és encara designar la persona que elegirà a aquest ideal de persona.

Crec que en algun moment s’hauria de recórrer a la democràcia i per tant fracassaria el model de l’excel·lència.

Les matemàtiques les inventem o les descobrim? (Marc)

Les matemàtiques no són originàries de l’home. Les matemàtiques no van ser inventades per ningú sinó que simplement són, han estat i seran presents en totes les coses. L’únic que l’humà ha fet durant l’història és treure a la llum l’essència que existeix per si sola i que és present en tot però que mai ningú ha analitzat ni ha donat nom ni número.

Per tant, podríem relacionar el descobriment de les matemàtiques amb “la llevadora” de Sòcrates. Els humans som qui treiem les veritats matemàtiques de tots els elements del nostre entorn.

No obstant, en la forma d’arribar a la veritat ja no hi ha tants pararal·lelismes, Sòcrates crea la maièutica, la utlització de la pregunta com a eina bàsica d’introspecció al coneixement dels demés; els humans, en aquest cas els científics i matemàtics, descobrim les veritats ja existents mitjançant la prova i error.

Per tant, des del meu punt de vista les matemàtiques ja han sigut inventades, l’únic que fem nosaltres és posar-les sobre el paper.

Vocabulari dels Socràtics

Dialèctica: Art del diàleg dirigir al descobriment de la veritat.

Docta Ignorància: Només sé que no sé res. (Sòcrates)

Dogmatisme: Tendència filosofica que defensa la idea que existeixen les veritats absolutes.

Generalització: Trobar el que és comú a un conjunt de coses

Ignorància: Situació pròpia d’aquells qui creuen que són savis però no ho són.

Inducció: Raonament lògic que ens permet de formular generalizacions

Intel·lectualisme moral: Qui fa el mal és per ignorància

Ironia: Part del mètode socràtic que fa veure algú que no sap res

Justícia: El principal valor moral segons Sòcrates.

Llevadora (d'ànimes): Persona que mitjançant la maièutica aconsegueix treure el coneixement de dins de les persones.

Maièutica: Art que permet fer que un individu descobreixi per si mateix la veritat, a preguntes ben dirigides i del diàleg.

Universalisme Étic: Teoria que defensa que els valors morals existeixen i no són relatius.

Veritat: El que no es pot posar en dubte

Virtut: Qualitat moral que ens porta a la felicitat.


Marc Guanyabens

Vocabulari dels sofistes

Demagògia: Mala política que es basa en afalagar i manipular l’electorat

Democràcia: Sistema polític en que guanya sempre la majoria.

Escepticisme: La veritat no existeix.

Gorgies: Sofista escèptic

Isonomia: Teoria que creu que tothom és igual davant la llei.

Llei natural: Allò que no depèn dels homes

Llei social: Sempre es pot modificar si la majoria ho decideix.

Nomos: Llei social

Physis: Conjunts de tot el que existeix: natura.

Protàgores: Sofista relativista

Relativisme: Les realitats depenen de qui les anuncia.

Retòrica: Art de la paraula

Sensisme: Teoria sofística que dóna valor a la informació que s‘obté per mitjà dels sentits

Sofista: Qui estima el saber, més tard va ser mentider i manipulador.

Marc Guanyabens

Vocabulari dels presocràtics

Aigua: Principi de l’existència per Tales de Milet

Aire: El prinicipi i el fonament de totes les coses és l’aire (Arkhé, segons Anaxímenes)

Amor: una de le slleis de la natura segons Empèdocles

Apeiron: Principi i element de totes les coses existens que conté la causa tota del naixement i la destrucció del món (segons Anaximandre)


Arkhé: (Aire) El principi i el fonament de totes les coses existents (Segon Anaxímenes)

Àtom: Principi d’existència de totes les coses, no es pot dividir en parts més petites. (segons Demòcrit d’Abdera)

Canvi: L’essència de la realitat, segons Heràclit.

Dialèctica: qualitat

Ésser El que és, és; el que no és, no és (parmènides)

Foc: El foc mostra el principi i el fons inestable de la realitat (segons Heràclit)

Homeomeria: Les llavors d’Anaxàgores

Logos: Pensament racional

Mite: Interpretació de la realitat basada en la imaginació

Necessitat: És propi de les lleis naturals

No-ésser: El que no és

Nombre: Principi de totes les coses (segons Pitàgores)

Nous: intel·lectualitat moral

Odi: Una de les lleis naturals segons Empèdocles

Physis: Natura

Termes oposats: L’inici per crear Harmonia, segons Heràclit.


Marc Guanyabens

Plató

Plató a través d'aquest text ens transmet tot allò que necessita tenir un bon guardià. Comença pensant que tot bon guardià ha de tenir unes qualitats innates com ser afable i ràpid a la vegada. També cal tenir en compte que només s'ha de dedicar a vetllar la ciutat, no és lliure a fer altra cosa.

Creu que una persona amb tots aquests trets serà difícil trobar-la, però no és impossible ja que un animal que posseeixi aquestes qualitats i sigui proper a nosaltres és el gos, que amb els coneguts es porta bé, però amb els desconeguts ataquen. Per tant, podem dir que el bon gos és filòsof per naturalesa ja que reconeix aquells coneguts, però no tots els gossos presenten aquesta qualitat, per tant hi ha una realitat jerarquitzada.
Amb aquest exemple podem entendre, llavors, que tot bon guardià també cal que sigui filòsof per naturalesa i li doni importància al coneixement.

Aleshores per assegurar que el guardià posseeixi tot el necessari perquè sigui un excel·lent guardià i aconseguir l'arethé s'hauria d'educar-lo i inculcar-li els valors adequats (paideia).

Plató utilitza el diàleg per transmetre les seves ideologies i pensaments i a la vegada, comparant-ho amb exemples pràctics i útils propers a l'home per facilitar la comprensió.


ADRIAN CASTELA IBÁÑEZ

Les matemàtiques és una creació humana o una realitat que l'home descobreix?

Des del meu punt de vista, les matemàtiques són una de les coses que l'home ha intentat entendre al llarg de la seva història.
Jo crec que realment sempre han existit encara que l'home les va descobrin com la llei de Newton; no perquè Newton descobrís la llei de la gravetat i els seus efectes les coses van començar a caure. Encara que també crec que hi ha coses que es van creant ja que hi ha teoremes que ha creat l'home i que per molt que existís no era un fet que es pogués notar a simple vista.
En general opino que l'home crea i descobreix les matemàtiques i que la seva unió fa que el propi món vagi avançant.


ADRIAN CASTELA

Crítica de Plató a la democràcia (Ignasi)

La concepció de la igualtat ha variat molt durant tota la història, i sempre hi ha hagut diverses opinions. Plató era clarament partidari d'una societat on no hi hagués democràcia ni igualtat, ja que considerava que la naturales ens havia creat desiguals, i que una societat no havia d'estar governada atenent als interessos i les idees de tothom, si no per un filòsof, una persona que liderés als demés i governés segons els seus propis criteris.

Els criteris en els que es fonamenta Plató no em semblen correctes, ja que una qüestió d'empatia m'empeny a pensar que la igualtat és necessària per tal de que una societat funcioni correctament. A nivell teòric, parteixo de l'afirmació de Jean-Jacques Rosseau: "l'home és bo per naturalesa, és la societat el que el corromp". Segons aquesta idea, considero que els homes hauríem de voler el bé per la resta dels homes i, per tant, hauríem de ser partidaris de la democràcia com a mètode per aconseguir la igualtat o, si més no, ser partidaris de la igualtat.

A nivell pràctic, una societat igualitària evitaria molts dels problemes que hi ha actualment. Sense desigualtats econòmiques ni socials la pau tindria una presència molt important arreu, i les sublevacions dels pobres contra els rics i l'opressió dels rics contra els pobres desapareixerien, creant així un marc més propici per aconseguir la felicitat col·lectiva.

Les matemàtiques, les descobrim o les inventem?

Els humans podem inventar-nos històries i somnis. Però realment podem inventar-nos les matemàtiques? Segons Pitàgores, els números (les matimàtiques) eren l'origen de tot el que existia. M'és difícil d'acceptar que afirmem que hem creat les matemàtiques. Les fórmules i els teoremes que els humans creiem haver inventat, ja existien abans del nostre pas per la terra. Eren veritats que, simplement, no estaven descobertes. Pitàgores no es va inventar que els dos catets d'un triangle elevats al quadrat i sumats entre ells eren iguals a la hipotenusa del mateix triangle. Pitàgores ho va descobrir, perquè els catets al quadrat de tots els triangles rectangles anteriors a aquest teorema ja sumaven el mateix que la hipotenusa elevada a dos. Així doncs, crec que les matemàtiques, així com les lleis físiques, no són inventades pels humans. Nosaltres només les descobrim.

Ignasi Caballé Solbes

Filòsofs presocràtics

PITÀGORES


D’on venim?
Pitàgores creu que els principis de les matemàtiques són l’orígen de tots els éssers. Contradient a altres teories com la de Tales de milet, que deia que tot prové de l’aigua, Pitàgores pensa que els números són anteriors al foc, a l’aigua, a la terra o a l’aire.

D’aquesta manera, creu que els nombres són l’essència de l’harmonia. A partir d’aquí arribà a la conclusió que els nombres eren els elements de tots els éssers i que el cel i l’univers no eren més que harmonia i nombre.

De què estem fets?
El pensament de pitàgores defensa clarament la diferència entre el cos i l’ànima. Afirma que “adquirim la nostra ànima amb la respiració” i que aquesta és immortal. L’ànima ho és tot, segons Pîtàgores quan morim la nostra ànima transmigra d’un cos cap a un altre però segueix sent la mateixa. L’entén com l’essència d’ésser i pensa que és eterna.

Així com aquesta teoria ens serveix per saber d’on venim els éssers, la podem aplicar a tot el que ens envolta. La forma mes representativa d’aquest dogma és l’univers, del que afirma que és un cos omplert d’un esperit infinit.

Existeix el canvi?
El canvi és únicament la variació dels nombres. Pitàgores enten que la progressió dels coneixament matemàtics provoquen les modificacions i apartir d’aquí es creen tots els elements. Una modificació dels nombres, i com a prinicpals branques, són la justícia, una altra l’ànima i l’altre l’oportunitat.



PARMÈNIDES

D’on venim?
Parmènides, diferència dos vies de tot el que som. Una la vida de la veritat i l’altre la via de les opinions dels mortals.
En la primera tracte sobre el que “és” i el que “no és”. Parmènides no té molt clar d’on venim però si d’on no venim: discrepa del fet que vinguem del no res. El no res no existeix perquè “no és”.
I en la segona tracte asumptes més terrenals com poden ser la constitució i diversos fenòmens meteorològics i geogràfics.

De què estem fets?
Parmènides aposta per una clara dicotomia. El ésser i el no ésser. El que és, és, i per tant no pot no ser.
Per altra banda Parmènides creu que l’ésser està tant lligat al pensament que som el que pensem. I per tant fa una defensa clara del “Cogito, Ergo sum”.
Parmènides també creu que allò que és té unes virtuts molt vinculants: És increat, indestructible, complet, immòbil i definit. Amb això ens vol dir que allò que és mai deixerà de ser pel sol fet que ja és. I per tant, formula un dogma ben clar: Allò que és, és; i allò que no és, no és. No es pot passar del ser al no ser ni viceversa.
Permènides també fa una crítica a una bona part de la societat, no del moment, sinó que no es preocupen pel fet d’ésser, sinó que tant el fa ser que no ser. Aquesta declarió no és més que un cant al coneixament. Al saber. Permènides sap que el coneixament és l’avanç i que el desconeixament, la por, el retrocés.

Existeix el canvi?

Permènides basa tots els seus raonaments en el dogma del ser i el no ser. Creu que quan morim no deixem de ser perquè com hem dit, el que és, no pot deixar de ser. Argumenta que quan morim simplement canviem d’estat, però que continuem siguent la nostra essència.




Segons Zenó d’Elea, l’origen de tot és el propi ésser humà, ja que a conseqüència d’això es produeix un major coneixement de l’origen i provoca que la realitat natural humana estigui formada per les persones i les accions que realitzen cadascuna d’elles. En quant al canvi, Zenó al igual que Parmènides creia que el canvi no existia i que hi havia una inexistència de moviment.

-2-
Un dels conceptes i paraules que va crear foren:
- L’u és finit, per tant tot te un final.
- En el món i la realitat hi ha una inexistència de moviment que fa que segons ell el canvi no es produeixi.
- L’espai és infinitament divisible, ja que sempre es pot dividir una cosa en qualsevol número de trossos ja que sempre serà divisible per petita que sigui la quantitat o el número en que es divideixi.

-3 -
Una de les seves teories que segueix actualment en pràctica és la que deia que l’espai és infinitament divisible, ja que per molt que divideixis una cosa aquesta mateixa es podrà seguir dividint infinitament de vegades per molt petita que sigui.





MELISSOS DE SAMOS
Melissos representa una continuïtat molt fidel al pensament de Parmènides, si bé hi ha de fet algunes diferències notables entre aquest últim i el nostre filòsof. Al igual que Parmènides, nega la pluralitat d'éssers (afirmant un sol ésser únic) i també nega el moviment (afirmant, com Parmènides i Zenó, que "l'únic ésser" està immòbil en l'espai, no poden moure's "cap enlloc"). També afirma que l'ésser únic no admet divisions (és "compacte").
2- 'l’ésser és format per matèria
L’ésser és material i infinit
L’univers no és pas extern a ell de cap manera
L’ésser és infinit"

3-A diferència de Parmènides, no obstant, afirma que l'ésser és material i infinit; és a dir, mentre que el principal pensador de l'escola d'Elea afirma que l'ésser és immaterial i "en forma d'esfera", Melissos afirma que l'ésser és format per matèria (i per tant, hom suposa, l'ésser d'aquest almirall coincideix amb l'univers, és a dir, no és pas extern a ell de cap manera (segons Melissos)) i, també, nega el caràcter finit i esfèric d'aquest, afirmant que "l'ésser és infinit" (el no-ésser no pot limitar a l'ésser; per tant, aquest no té límits d'extensió, s'allarga a l'infinit; i no com Parmènides que, tot i negar-li el moviment, el concep "com a finit i amb límits").




EMPEDOCLES
Segons Empèdocles, l’origen de tot són els quatre grans elements; l’aire, el foc, la terra i l’aigua, i que a partir d’aquests s’ha anat formant tot.
També formen part de l’origen i la realitat l’amor i l’odi que es produeixen entre aquests elements ja que fan que les coses s’uneixin o no.
Exemple: l’aigua i el foc s’odien ja que no es pot formar cap unificació entre ells, en canvi l’aigua i la terra tenen amor ja que es poden unir.
El canvi en aquest cas, seria els amors i els odis que es poden anar produint entre aquests elements que s’enamoren i s’odien entre ells.

-2- Les paraules que va crear va ser:
-Amor com a font de creativitat
-Odi i amor com a forces arrossegadores dels éssers.
-3-
Una de les teories que segueix actualment és la de veure l’amor i l’amistat com a forces arrossegadores (en part) dels éssers, ja que molts cops és a partir d’aquests sentiments que es mou la humanitat.




LEUCIP
Segons Leucip l’origen de tot es basava en els àtoms i la estructura atòmica de tots elements que constitueixen la realitat ,per tant també afirmava que els àtoms formaven el que se’n anomena la realitat natural.
-Leucip es basava en el incessant canvi de l’esser, basat en la mobilitat i en les infinites formes dels àtoms que formen els infinits elements, per a afirmar que el canvi estava relacionat al moviment dels àtoms.

-2-
Leucip va introduir un concepte:
• Àtoms: partícules que formen els elements, es mouen constantment i tenen formes infinites.

-3-
La teoria de Leucip encara es manté avui dia, però més detallada i específica, per exemple, s’ha descobert que hi ha partícules més petites dins els àtoms (electrons, neutrons i protons).




HERÀCLIT

Aquest filòsof nascut a la ciutat de l’Àsia Menor anomenada Efes, a l’actual Turquia, tenia la teoria en la qual ens deia que venim del foc, que és un element viu, aquest s’encèn i s’apaga segons una determinada mesura, però mai no s’extingeix i estableix uns límits que, organitza el món.
Delimita el temps com a un transcurs circular, que es repeteix cíclicament, és a dir, si una cosa acaba, una altra de nova comença i aquesta acabarà, però tornarà a començar, per tant no diu una idea clara d’on venim.
El foc és creador de vida, és llum i causa de l’organització de tot, tot està en constant mort però també en constant naixement, per tant tot es troba en un canvi constant, aquest canvi és existencia, és el trànsit entre elements oposats com bé podrien ser el dia i la nit, la vida i la mort o la salut i la malaltia.




ANAXÍMENES

Nascut a Tales, també a l’Àsia Menor, Anaxímenes ens deia que el fonament de les coses, l’arkhé, és l’aire. Mantenia el pensament que deia que la vida era respirar, i respirar és aire, per tant, l’aire és l’origen de la vida. El cosmos respira, per tant viu, per tant dóna vida. També ens diu que les formes d’aquest aire o vapor que creen i modifiquen el cosmos, són causa del diferents fenòmens meteorològics.





ANAXÀGORES

Nasqué a Clazòmenes, a l'Àsia Menor, i és conegut (entre altres coses) com per ser el filòsof desterrat, el primer que oficialment es va expulsar d'un territori per tenir unes idees concretes. L'afirmació més famosa i segurament més important d'Anaxàgores és "tot està en tot", i explica la composició dels éssers pels homeomeries, una teoria que té uns trets característics en comú amb el que després es coneixerà com a codi genètic.

Anaxàgores afirma que les homeomeries són eternes i immutables, que es poden dividir infinitament, que són diferents entre elles en formes, colors i sabors però que no tenen moviment. Per tant, necessiten un element exterior que permeti que acabin creant el cosmos. El noûs és el que nosaltres coneixem com a intel•ligència, i és aqust element exterior que afavoreix la barreja de les homeomeries.




DEMÒCRIT D'ABDERA

Va néixar a Abdera, a les costes de Tràcia, i va viure més de noranta anys. Destaca per la seva teoria dels àtoms, un dels capítols més trascendentals de la física moderna, ja que estableix uns principis molt importants com són l'àtom com a partícula indivisible, i sobretot explica el món (el seu naixement, els canvis que s'hi produeixen...) a través d'aquesta teoria. És una teoria que s'ajusta a molts dels punts que va escriure Parmènides. Així doncs, les tres grans preguntes de la filosofia presocràtica, Demòcrit les respon amb la teoria dels àtoms.

Per altra banda, parla de l'home com un microcosmos, ja que tot el conjunt de microcosmos acaben formant el cosmos, l'univers, perquè tots estem formats pel mateix (àtoms).

Wittgeinsten en el banquillo (Ignasi)

L'article de Màrius Carol té dos temes principals. Un és el de comparar el filòsof Wittgeinsten amb l'entrenador de futbol Josep Guardiola, ja que els dos comparteixen una manera de pensar (Si ho crec, ho faig). Per altra banda, el fet d'utilitzar l'expressió "en el banquillo" també fa referència al banc dels acusats en un judici. És a dir, Carol informa d'aquest judici que fa el futbolista Zlatan Ibrahimovic a la corrent filosòfica defensada per Guardiola.

Wittgeinstein en el banquillo (Marc)

Màrius Carol titula així l’article ja que fa una relació entre la forma de pensar i actuar de Guardiola amb el pensament de Wittgeinstein: “El que sé, m’ho crec”.

Alhora, també fa un doble joc amb el fet que Z.Ibrahimovic posi en dubte (en el “banquillo” d’acusats) la filosofia de Guardiola.

La idea que ens vol transmetre l’autor és que tots som filòsofs i tenim la nostra pròpia filosofia si reflexionem sobre els nostre actes i en conclusió sobre la forma de veure la vida.

Wittgenstein en el banquillo (Pau)

El text ens relaciona al filosof Wittgenstein amb Josep Guardiola degut a les declaracions del ex jugador del Barcelona Zlatan Ibrahimovic dien que Josep Guardiola era un filósofo amb to despectiu.El text defensa que tracta a una persona de filosofa no es un insult sinó un piropu amb admiració. Per aixo al títol de Wittgenstein en el banquillo referinca a que el Barça té un filosof a la banqueta i també amb el sentit que el filosof esta a la banqueta com castigat. Per tan que Josep Guardiola sigui un filosof es una cosa molt positiva no negativa com Zlatan Ibrahimovic creu.