Respecte la noticia de la prohibicio del burka a frança.Crec que les persones d'altres països que emigran a un d'altre han de adaptar-se a les noves sense perdre les seves pero d'altre banda crec que el burka es una falta de respecte a la dona i a la seva llibertat per tan crec que capdona hauria d'estar obligada a portar-lo.
Pau olazaguirre garcia
dimarts, 26 d’abril del 2011
dilluns, 25 d’abril del 2011
"Dos nous delictes a França" i l'error de Ronald Sokol
El debat no cedeix i les postures segueixen divergint-se. S'ha de permetre l'ús del Burka en l'àmbit públic? Ronald Sokol ho té molt clar i ho exposa en un article on primer de tot presenta la postura del president Sarkozy, totalment en contra de l'ús del burka; i on més tard compara la seva posició amb el pensament d'un filòsof, Stuart Mill.
Per una banda Sarkozy creu que el Burka atempta contra la societat i en prohibeix el seu ús en l'àmbit públic amanaçant amb multes superiors a 30.000 i fins i tot 60.000 euros. Arribats a aquest punt l'autor de l'article aprofita per criticar-lo i trobar-li deficiències, argumentant que aquesta llei trenca amb els principis bàsics d'aquella reovlució que va canviar al món el 1789. Llibertat, igualtat, fraternitat.
És llavors quan l'autor aprofita per defensar l'opinió amb el pensament d'Stuart Mill. Exposa que Stuart Mill va ser el principal exponent de la defensa de la llibertat de l'home enfront la majoria. I encerta. Encerta però es descuida una part bàsica, essencial, fonamental, de la teoria de llibertat de Mill. L'àmbit públic i el camp de llibertat.
Quan una persona entra en la llibertat d'una altre és quan sobrepassa els límits. Segons Mill si les dones tapéssin el seu rostre no permetrien identificar-se en el cas que fós necessari: ja fós en la cerca d'un delinqüent o en qualsevol tipus d'acció.
Per tant com a conclusió podem dir que Ronald Sokolo, independentment de els bons arguments i de la bona exposició i defensa d'aquests, falla. Falla en volguer recolzar-se en una autor que alhora contradiu la situació presentada.
La meva valoració es troba en un punt entremig de les dues opinions. Per una banda trobo desmesurada la posició de Sarkozy, que preten multar amb diners que sap de bon tros que cap ciutadà corrent disposa. PEr altra banda, com he comentat, Ronald Sokol peca de Contrastar informació i de faltar de visió global. Així doncs, jo prohibiria els burques tot i explicant els motius que em porten a dur aquesta decisió; el límit de les llibertats en un sol sentit, el d'infringir les llibertats d'un altre persona.
Marc Guanyabens
Per una banda Sarkozy creu que el Burka atempta contra la societat i en prohibeix el seu ús en l'àmbit públic amanaçant amb multes superiors a 30.000 i fins i tot 60.000 euros. Arribats a aquest punt l'autor de l'article aprofita per criticar-lo i trobar-li deficiències, argumentant que aquesta llei trenca amb els principis bàsics d'aquella reovlució que va canviar al món el 1789. Llibertat, igualtat, fraternitat.
És llavors quan l'autor aprofita per defensar l'opinió amb el pensament d'Stuart Mill. Exposa que Stuart Mill va ser el principal exponent de la defensa de la llibertat de l'home enfront la majoria. I encerta. Encerta però es descuida una part bàsica, essencial, fonamental, de la teoria de llibertat de Mill. L'àmbit públic i el camp de llibertat.
Quan una persona entra en la llibertat d'una altre és quan sobrepassa els límits. Segons Mill si les dones tapéssin el seu rostre no permetrien identificar-se en el cas que fós necessari: ja fós en la cerca d'un delinqüent o en qualsevol tipus d'acció.
Per tant com a conclusió podem dir que Ronald Sokolo, independentment de els bons arguments i de la bona exposició i defensa d'aquests, falla. Falla en volguer recolzar-se en una autor que alhora contradiu la situació presentada.
La meva valoració es troba en un punt entremig de les dues opinions. Per una banda trobo desmesurada la posició de Sarkozy, que preten multar amb diners que sap de bon tros que cap ciutadà corrent disposa. PEr altra banda, com he comentat, Ronald Sokol peca de Contrastar informació i de faltar de visió global. Així doncs, jo prohibiria els burques tot i explicant els motius que em porten a dur aquesta decisió; el límit de les llibertats en un sol sentit, el d'infringir les llibertats d'un altre persona.
Marc Guanyabens
Opinió Personal de Nietzsche del Grup
Durant la lectura d'aquesta informació en forma de dossier del filòsof alemany Friedrich Nietzsche, el nostre grup ha tingut importants però a la mateixa vegada positives discrpàncies alhora de consolidar una opinió concreta de la seva filosofia no obstant el que sí que hem pogut aclarar es que Friedrich Nietzsche va marcar un abans i un després en el món de la filosofia occidental contemporània,va fer una crítica exhaustiva de la cultura, la religió i la filosofia occidental, mitjançant la deconstrucció dels conceptes que les integren, basant-se en l'anàlisi de les actituds morals (positives i negatives) cap a la vida. Aquest treball va afectar profundament a generacions posteriors de teòlegs, filòsofs, psicòlegs, poetes, novel·listes i dramaturgs. Es per això que el filòsof Germànic Friedrich Nietzsche té tanta importància en el món de la filosofia.
Finalment destacar que Nietzsche no és el nostre filòsof preferit ni tan sols amb el que més ens identifiquem però valorem i respectem les seves tesis i la seva doctrina filosòfica
Finalment destacar que Nietzsche no és el nostre filòsof preferit ni tan sols amb el que més ens identifiquem però valorem i respectem les seves tesis i la seva doctrina filosòfica
dilluns, 11 d’abril del 2011
dimecres, 6 d’abril del 2011
Tesis de Nietszsche
La filosofia del martell:
Nietzsche defensa que al món grec estava regit per la convivència de dos personatges espirituals. Apol·lo i Dionís.
Creu que amb l'aplicació de la filosofia que ell planteja es podria tornar a creure en l'equilibri del món regit per Apol·lo i Dionís.
Crítica total a Plató i Sòcrates, a qui titlla de corruptors de la filosofia per haver introduït la dialèctica i la racionalitat com a únic camins cap a la virtut.
Crítica dels valors morals i la lloança al cristianisme
"Ara els miserables són els bons; els pobres, els impotents, els baixos són els únics bons, els qui pateixen, els indígens, els malalts, els deformes són també els únics pietosos, els únics beneïts de Déu, únicament per a ells existeix la beneaurança."
Crítica del llenguatge i del concepte de la veritat
a)Les paraules no són més que reproduccions fonètiques d'impulsos nerviosos.
b)La veritat no existeix.
Nietzsche defensa que al món grec estava regit per la convivència de dos personatges espirituals. Apol·lo i Dionís.
Creu que amb l'aplicació de la filosofia que ell planteja es podria tornar a creure en l'equilibri del món regit per Apol·lo i Dionís.
Crítica total a Plató i Sòcrates, a qui titlla de corruptors de la filosofia per haver introduït la dialèctica i la racionalitat com a únic camins cap a la virtut.
Crítica dels valors morals i la lloança al cristianisme
"Ara els miserables són els bons; els pobres, els impotents, els baixos són els únics bons, els qui pateixen, els indígens, els malalts, els deformes són també els únics pietosos, els únics beneïts de Déu, únicament per a ells existeix la beneaurança."
Crítica del llenguatge i del concepte de la veritat
a)Les paraules no són més que reproduccions fonètiques d'impulsos nerviosos.
b)La veritat no existeix.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)