Adrian Castela Ibáñez
En aquests temps que tothom té xarxa social(twitter,facebook, tuenti...) convé que no oblidem el veritable ús d'aquest espai, per tothom que mal usi aquest espai va dirigida aquesta cançó!!!!
dijous, 18 de novembre del 2010
dilluns, 15 de novembre del 2010
diumenge, 14 de novembre del 2010
Sócrates i Plató, influents en el cinema d'avui
http://www.youtube.com/watch?v=dpPz-taOZcU
Aquest curtmetratge dirigit per Jean-Paul Goddard és un estudi fet per ell mateix que consistia en descobrir el coneixement dels nens mitjançant preguntes simples i òbvies que es van complicant de mica en mcia i faran veure als nens que saben més del que es pensen.
Podem fer dues referències a la filosofia clàssica:
Per una banda, la metedologia que utlitza el director cinematogràfic francès és molt semblant, si no la mateixa, a la que utilitzava Sòcrates per treure el coneixement de dins de les persones. L'anomenada maièutica.
Per altra, el fet que Jean Luc Goddard cregui que tots tenim el coneixament a dins i que només l'hem de recordar, o endinsar-nos al nostre pensament, fa referència al que deia Plató: "ho sabem tot, només ens falta recordar-ho"
Marc Guanyabens
Aquest curtmetratge dirigit per Jean-Paul Goddard és un estudi fet per ell mateix que consistia en descobrir el coneixement dels nens mitjançant preguntes simples i òbvies que es van complicant de mica en mcia i faran veure als nens que saben més del que es pensen.
Podem fer dues referències a la filosofia clàssica:
Per una banda, la metedologia que utlitza el director cinematogràfic francès és molt semblant, si no la mateixa, a la que utilitzava Sòcrates per treure el coneixement de dins de les persones. L'anomenada maièutica.
Per altra, el fet que Jean Luc Goddard cregui que tots tenim el coneixament a dins i que només l'hem de recordar, o endinsar-nos al nostre pensament, fa referència al que deia Plató: "ho sabem tot, només ens falta recordar-ho"
Marc Guanyabens
On és la llibertat de no voler escollir?
Aquesta fotografia ens representa el dubte en que es troba l'ésser humà després d'un llarg camí.
Alhora, està relacionada amb la cançó de Sanjosex, Futur incert.
La cançó ens revela el sentiment d'aquell qui no vol escollir per por a no descobrir, aquell qui es vol quedar al marge del camí.
La foto té el cel dividit en dos clars colors que representen les dues opcions a escollir per l'ésser humà, assegut a la sorra, "al marge d'un camí" i amb un "futur incert."
Marc Guanyabens
Davant d'un futur incert
Amb molt per descobrir
No vull decidir
I perdre aquest moment
Just abans de començar
La boira es pot palpar
Jo vull perdre el fil
En un full de somni
Ja no em va la realitat
La llum m'és a desgrat
Les cares de la gent
En un mar de dubtes
Jo ja no vull pensar
Jo ja no vull lluitar
Vull fondre'm amb el llit
I escoltar la pluja
On és la llibertat
De no voler escollir?
Jo em vull quedar aquí
I viure com abans
Al marge d'un camí
Veient com passa el temps
Jo ara vull estar
Arran de terra
Ja no em va la realitat
La llum m'és a desgrat
Les cares de la gent
En un mar de dubtes
Jo ja no vull pensar
Jo ja no vull lluitar
Vull fondre'm amb el llit
I escoltar la pluja
divendres, 12 de novembre del 2010
La immigració i el mite de la caverna (Activitat voluntaria)
A la imatge de l’esquerra podem veure un immigrant demanant almoina. En canvi, a la dreta podem veure un altre immigrant que s’ha esforçat per millorar les seves condicions, tot i que també eren dolentes, i ha aconseguit una feina .
Aquesta situació la podem comparar amb el mite de la caverna de Plató. En aquet cas, l’immigrant que acaba d’arribar i està demanant almoina representaria els presoners que viuen dins de la caverna. Per altre banda, l’immigrant que ja esta treballant seria el presoner que aconsegueix sortir de la caverna i arriba al món real. L’esforç de sortir de la misèria i aconseguir la feina seria equivalent a l’esforç que fa el presoner per aconseguir pujar la pujada i sortir de la caverna. Per últim, els que no aconsegueixen sortir de la situació de pobresa serien els presoners que no aconsegueixen sortir de la caverna i prenen al que sí que ho ha fet per boig. De la mateixa manera, l’immigrant que no s’esforça pensa que mai podrà millorar i per això no fa res.
Pau Olazaguirre
dimarts, 2 de novembre del 2010
Les mates les inventem o les descobrim
Desde el meu punt de vista les mates no les crem ,sino que les descobrim l'unic que crem son els nombres i els teoremes o teories matematiques.
Per tan les són un element ja existen l'unic que em introduit elements com els nombres,o teories
Per tan les són un element ja existen l'unic que em introduit elements com els nombres,o teories
dilluns, 1 de novembre del 2010
Què en penses de la crítica de Plató a la democràcia (Marc)
Plató crítica la democràcia ja que pensa que porta a la mediocritat. Creu que és just que el poble decideixi el seu governador però que amb aquest sistema no s’aconsegueix el millor pel poble, ja que els candidats no són excel·lents.
Plató proposa buscar el governador excel·lent per així portar a l’excel·lència el país. Des del meu punt de vista crec que la democràcia és el sistema més just i més eficaç per un poble.
No obstant, crec que tenir la persona perfecte com a governador seria molt positiu, però el problema rau en que la forma d’elecció de la persona excel·lent. És molt difícil trobar la persona perfecte per dirigir tot un país, i més ho és encara designar la persona que elegirà a aquest ideal de persona.
Crec que en algun moment s’hauria de recórrer a la democràcia i per tant fracassaria el model de l’excel·lència.
Plató proposa buscar el governador excel·lent per així portar a l’excel·lència el país. Des del meu punt de vista crec que la democràcia és el sistema més just i més eficaç per un poble.
No obstant, crec que tenir la persona perfecte com a governador seria molt positiu, però el problema rau en que la forma d’elecció de la persona excel·lent. És molt difícil trobar la persona perfecte per dirigir tot un país, i més ho és encara designar la persona que elegirà a aquest ideal de persona.
Crec que en algun moment s’hauria de recórrer a la democràcia i per tant fracassaria el model de l’excel·lència.
Les matemàtiques les inventem o les descobrim? (Marc)
Les matemàtiques no són originàries de l’home. Les matemàtiques no van ser inventades per ningú sinó que simplement són, han estat i seran presents en totes les coses. L’únic que l’humà ha fet durant l’història és treure a la llum l’essència que existeix per si sola i que és present en tot però que mai ningú ha analitzat ni ha donat nom ni número.
Per tant, podríem relacionar el descobriment de les matemàtiques amb “la llevadora” de Sòcrates. Els humans som qui treiem les veritats matemàtiques de tots els elements del nostre entorn.
No obstant, en la forma d’arribar a la veritat ja no hi ha tants pararal·lelismes, Sòcrates crea la maièutica, la utlització de la pregunta com a eina bàsica d’introspecció al coneixement dels demés; els humans, en aquest cas els científics i matemàtics, descobrim les veritats ja existents mitjançant la prova i error.
Per tant, des del meu punt de vista les matemàtiques ja han sigut inventades, l’únic que fem nosaltres és posar-les sobre el paper.
Per tant, podríem relacionar el descobriment de les matemàtiques amb “la llevadora” de Sòcrates. Els humans som qui treiem les veritats matemàtiques de tots els elements del nostre entorn.
No obstant, en la forma d’arribar a la veritat ja no hi ha tants pararal·lelismes, Sòcrates crea la maièutica, la utlització de la pregunta com a eina bàsica d’introspecció al coneixement dels demés; els humans, en aquest cas els científics i matemàtics, descobrim les veritats ja existents mitjançant la prova i error.
Per tant, des del meu punt de vista les matemàtiques ja han sigut inventades, l’únic que fem nosaltres és posar-les sobre el paper.
Vocabulari dels Socràtics
Dialèctica: Art del diàleg dirigir al descobriment de la veritat.
Docta Ignorància: Només sé que no sé res. (Sòcrates)
Dogmatisme: Tendència filosofica que defensa la idea que existeixen les veritats absolutes.
Generalització: Trobar el que és comú a un conjunt de coses
Ignorància: Situació pròpia d’aquells qui creuen que són savis però no ho són.
Inducció: Raonament lògic que ens permet de formular generalizacions
Intel·lectualisme moral: Qui fa el mal és per ignorància
Ironia: Part del mètode socràtic que fa veure algú que no sap res
Justícia: El principal valor moral segons Sòcrates.
Llevadora (d'ànimes): Persona que mitjançant la maièutica aconsegueix treure el coneixement de dins de les persones.
Maièutica: Art que permet fer que un individu descobreixi per si mateix la veritat, a preguntes ben dirigides i del diàleg.
Universalisme Étic: Teoria que defensa que els valors morals existeixen i no són relatius.
Veritat: El que no es pot posar en dubte
Virtut: Qualitat moral que ens porta a la felicitat.
Marc Guanyabens
Docta Ignorància: Només sé que no sé res. (Sòcrates)
Dogmatisme: Tendència filosofica que defensa la idea que existeixen les veritats absolutes.
Generalització: Trobar el que és comú a un conjunt de coses
Ignorància: Situació pròpia d’aquells qui creuen que són savis però no ho són.
Inducció: Raonament lògic que ens permet de formular generalizacions
Intel·lectualisme moral: Qui fa el mal és per ignorància
Ironia: Part del mètode socràtic que fa veure algú que no sap res
Justícia: El principal valor moral segons Sòcrates.
Llevadora (d'ànimes): Persona que mitjançant la maièutica aconsegueix treure el coneixement de dins de les persones.
Maièutica: Art que permet fer que un individu descobreixi per si mateix la veritat, a preguntes ben dirigides i del diàleg.
Universalisme Étic: Teoria que defensa que els valors morals existeixen i no són relatius.
Veritat: El que no es pot posar en dubte
Virtut: Qualitat moral que ens porta a la felicitat.
Marc Guanyabens
Vocabulari dels sofistes
Demagògia: Mala política que es basa en afalagar i manipular l’electorat
Democràcia: Sistema polític en que guanya sempre la majoria.
Escepticisme: La veritat no existeix.
Gorgies: Sofista escèptic
Isonomia: Teoria que creu que tothom és igual davant la llei.
Llei natural: Allò que no depèn dels homes
Llei social: Sempre es pot modificar si la majoria ho decideix.
Nomos: Llei social
Physis: Conjunts de tot el que existeix: natura.
Protàgores: Sofista relativista
Relativisme: Les realitats depenen de qui les anuncia.
Retòrica: Art de la paraula
Sensisme: Teoria sofística que dóna valor a la informació que s‘obté per mitjà dels sentits
Sofista: Qui estima el saber, més tard va ser mentider i manipulador.
Marc Guanyabens
Democràcia: Sistema polític en que guanya sempre la majoria.
Escepticisme: La veritat no existeix.
Gorgies: Sofista escèptic
Isonomia: Teoria que creu que tothom és igual davant la llei.
Llei natural: Allò que no depèn dels homes
Llei social: Sempre es pot modificar si la majoria ho decideix.
Nomos: Llei social
Physis: Conjunts de tot el que existeix: natura.
Protàgores: Sofista relativista
Relativisme: Les realitats depenen de qui les anuncia.
Retòrica: Art de la paraula
Sensisme: Teoria sofística que dóna valor a la informació que s‘obté per mitjà dels sentits
Sofista: Qui estima el saber, més tard va ser mentider i manipulador.
Marc Guanyabens
Vocabulari dels presocràtics
Aigua: Principi de l’existència per Tales de Milet
Aire: El prinicipi i el fonament de totes les coses és l’aire (Arkhé, segons Anaxímenes)
Amor: una de le slleis de la natura segons Empèdocles
Apeiron: Principi i element de totes les coses existens que conté la causa tota del naixement i la destrucció del món (segons Anaximandre)
Arkhé: (Aire) El principi i el fonament de totes les coses existents (Segon Anaxímenes)
Àtom: Principi d’existència de totes les coses, no es pot dividir en parts més petites. (segons Demòcrit d’Abdera)
Canvi: L’essència de la realitat, segons Heràclit.
Dialèctica: qualitat
Ésser El que és, és; el que no és, no és (parmènides)
Foc: El foc mostra el principi i el fons inestable de la realitat (segons Heràclit)
Homeomeria: Les llavors d’Anaxàgores
Logos: Pensament racional
Mite: Interpretació de la realitat basada en la imaginació
Necessitat: És propi de les lleis naturals
No-ésser: El que no és
Nombre: Principi de totes les coses (segons Pitàgores)
Nous: intel·lectualitat moral
Odi: Una de les lleis naturals segons Empèdocles
Physis: Natura
Termes oposats: L’inici per crear Harmonia, segons Heràclit.
Marc Guanyabens
Aire: El prinicipi i el fonament de totes les coses és l’aire (Arkhé, segons Anaxímenes)
Amor: una de le slleis de la natura segons Empèdocles
Apeiron: Principi i element de totes les coses existens que conté la causa tota del naixement i la destrucció del món (segons Anaximandre)
Arkhé: (Aire) El principi i el fonament de totes les coses existents (Segon Anaxímenes)
Àtom: Principi d’existència de totes les coses, no es pot dividir en parts més petites. (segons Demòcrit d’Abdera)
Canvi: L’essència de la realitat, segons Heràclit.
Dialèctica: qualitat
Ésser El que és, és; el que no és, no és (parmènides)
Foc: El foc mostra el principi i el fons inestable de la realitat (segons Heràclit)
Homeomeria: Les llavors d’Anaxàgores
Logos: Pensament racional
Mite: Interpretació de la realitat basada en la imaginació
Necessitat: És propi de les lleis naturals
No-ésser: El que no és
Nombre: Principi de totes les coses (segons Pitàgores)
Nous: intel·lectualitat moral
Odi: Una de les lleis naturals segons Empèdocles
Physis: Natura
Termes oposats: L’inici per crear Harmonia, segons Heràclit.
Marc Guanyabens
Plató
Plató a través d'aquest text ens transmet tot allò que necessita tenir un bon guardià. Comença pensant que tot bon guardià ha de tenir unes qualitats innates com ser afable i ràpid a la vegada. També cal tenir en compte que només s'ha de dedicar a vetllar la ciutat, no és lliure a fer altra cosa.
Creu que una persona amb tots aquests trets serà difícil trobar-la, però no és impossible ja que un animal que posseeixi aquestes qualitats i sigui proper a nosaltres és el gos, que amb els coneguts es porta bé, però amb els desconeguts ataquen. Per tant, podem dir que el bon gos és filòsof per naturalesa ja que reconeix aquells coneguts, però no tots els gossos presenten aquesta qualitat, per tant hi ha una realitat jerarquitzada.
Amb aquest exemple podem entendre, llavors, que tot bon guardià també cal que sigui filòsof per naturalesa i li doni importància al coneixement.
Aleshores per assegurar que el guardià posseeixi tot el necessari perquè sigui un excel·lent guardià i aconseguir l'arethé s'hauria d'educar-lo i inculcar-li els valors adequats (paideia).
Plató utilitza el diàleg per transmetre les seves ideologies i pensaments i a la vegada, comparant-ho amb exemples pràctics i útils propers a l'home per facilitar la comprensió.
ADRIAN CASTELA IBÁÑEZ
Creu que una persona amb tots aquests trets serà difícil trobar-la, però no és impossible ja que un animal que posseeixi aquestes qualitats i sigui proper a nosaltres és el gos, que amb els coneguts es porta bé, però amb els desconeguts ataquen. Per tant, podem dir que el bon gos és filòsof per naturalesa ja que reconeix aquells coneguts, però no tots els gossos presenten aquesta qualitat, per tant hi ha una realitat jerarquitzada.
Amb aquest exemple podem entendre, llavors, que tot bon guardià també cal que sigui filòsof per naturalesa i li doni importància al coneixement.
Aleshores per assegurar que el guardià posseeixi tot el necessari perquè sigui un excel·lent guardià i aconseguir l'arethé s'hauria d'educar-lo i inculcar-li els valors adequats (paideia).
Plató utilitza el diàleg per transmetre les seves ideologies i pensaments i a la vegada, comparant-ho amb exemples pràctics i útils propers a l'home per facilitar la comprensió.
ADRIAN CASTELA IBÁÑEZ
Les matemàtiques és una creació humana o una realitat que l'home descobreix?
Des del meu punt de vista, les matemàtiques són una de les coses que l'home ha intentat entendre al llarg de la seva història.
Jo crec que realment sempre han existit encara que l'home les va descobrin com la llei de Newton; no perquè Newton descobrís la llei de la gravetat i els seus efectes les coses van començar a caure. Encara que també crec que hi ha coses que es van creant ja que hi ha teoremes que ha creat l'home i que per molt que existís no era un fet que es pogués notar a simple vista.
En general opino que l'home crea i descobreix les matemàtiques i que la seva unió fa que el propi món vagi avançant.
ADRIAN CASTELA
Jo crec que realment sempre han existit encara que l'home les va descobrin com la llei de Newton; no perquè Newton descobrís la llei de la gravetat i els seus efectes les coses van començar a caure. Encara que també crec que hi ha coses que es van creant ja que hi ha teoremes que ha creat l'home i que per molt que existís no era un fet que es pogués notar a simple vista.
En general opino que l'home crea i descobreix les matemàtiques i que la seva unió fa que el propi món vagi avançant.
ADRIAN CASTELA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)