Filòsofs presocràtics

PITÀGORES


D’on venim?
Pitàgores creu que els principis de les matemàtiques són l’orígen de tots els éssers. Contradient a altres teories com la de Tales de milet, que deia que tot prové de l’aigua, Pitàgores pensa que els números són anteriors al foc, a l’aigua, a la terra o a l’aire.

D’aquesta manera, creu que els nombres són l’essència de l’harmonia. A partir d’aquí arribà a la conclusió que els nombres eren els elements de tots els éssers i que el cel i l’univers no eren més que harmonia i nombre.

De què estem fets?
El pensament de pitàgores defensa clarament la diferència entre el cos i l’ànima. Afirma que “adquirim la nostra ànima amb la respiració” i que aquesta és immortal. L’ànima ho és tot, segons Pîtàgores quan morim la nostra ànima transmigra d’un cos cap a un altre però segueix sent la mateixa. L’entén com l’essència d’ésser i pensa que és eterna.

Així com aquesta teoria ens serveix per saber d’on venim els éssers, la podem aplicar a tot el que ens envolta. La forma mes representativa d’aquest dogma és l’univers, del que afirma que és un cos omplert d’un esperit infinit.

Existeix el canvi?
El canvi és únicament la variació dels nombres. Pitàgores enten que la progressió dels coneixament matemàtics provoquen les modificacions i apartir d’aquí es creen tots els elements. Una modificació dels nombres, i com a prinicpals branques, són la justícia, una altra l’ànima i l’altre l’oportunitat.



PARMÈNIDES

D’on venim?
Parmènides, diferència dos vies de tot el que som. Una la vida de la veritat i l’altre la via de les opinions dels mortals.
En la primera tracte sobre el que “és” i el que “no és”. Parmènides no té molt clar d’on venim però si d’on no venim: discrepa del fet que vinguem del no res. El no res no existeix perquè “no és”.
I en la segona tracte asumptes més terrenals com poden ser la constitució i diversos fenòmens meteorològics i geogràfics.

De què estem fets?
Parmènides aposta per una clara dicotomia. El ésser i el no ésser. El que és, és, i per tant no pot no ser.
Per altra banda Parmènides creu que l’ésser està tant lligat al pensament que som el que pensem. I per tant fa una defensa clara del “Cogito, Ergo sum”.
Parmènides també creu que allò que és té unes virtuts molt vinculants: És increat, indestructible, complet, immòbil i definit. Amb això ens vol dir que allò que és mai deixerà de ser pel sol fet que ja és. I per tant, formula un dogma ben clar: Allò que és, és; i allò que no és, no és. No es pot passar del ser al no ser ni viceversa.
Permènides també fa una crítica a una bona part de la societat, no del moment, sinó que no es preocupen pel fet d’ésser, sinó que tant el fa ser que no ser. Aquesta declarió no és més que un cant al coneixament. Al saber. Permènides sap que el coneixament és l’avanç i que el desconeixament, la por, el retrocés.

Existeix el canvi?

Permènides basa tots els seus raonaments en el dogma del ser i el no ser. Creu que quan morim no deixem de ser perquè com hem dit, el que és, no pot deixar de ser. Argumenta que quan morim simplement canviem d’estat, però que continuem siguent la nostra essència.




Segons Zenó d’Elea, l’origen de tot és el propi ésser humà, ja que a conseqüència d’això es produeix un major coneixement de l’origen i provoca que la realitat natural humana estigui formada per les persones i les accions que realitzen cadascuna d’elles. En quant al canvi, Zenó al igual que Parmènides creia que el canvi no existia i que hi havia una inexistència de moviment.

-2-
Un dels conceptes i paraules que va crear foren:
- L’u és finit, per tant tot te un final.
- En el món i la realitat hi ha una inexistència de moviment que fa que segons ell el canvi no es produeixi.
- L’espai és infinitament divisible, ja que sempre es pot dividir una cosa en qualsevol número de trossos ja que sempre serà divisible per petita que sigui la quantitat o el número en que es divideixi.

-3 -
Una de les seves teories que segueix actualment en pràctica és la que deia que l’espai és infinitament divisible, ja que per molt que divideixis una cosa aquesta mateixa es podrà seguir dividint infinitament de vegades per molt petita que sigui.





MELISSOS DE SAMOS
Melissos representa una continuïtat molt fidel al pensament de Parmènides, si bé hi ha de fet algunes diferències notables entre aquest últim i el nostre filòsof. Al igual que Parmènides, nega la pluralitat d'éssers (afirmant un sol ésser únic) i també nega el moviment (afirmant, com Parmènides i Zenó, que "l'únic ésser" està immòbil en l'espai, no poden moure's "cap enlloc"). També afirma que l'ésser únic no admet divisions (és "compacte").
2- 'l’ésser és format per matèria
L’ésser és material i infinit
L’univers no és pas extern a ell de cap manera
L’ésser és infinit"

3-A diferència de Parmènides, no obstant, afirma que l'ésser és material i infinit; és a dir, mentre que el principal pensador de l'escola d'Elea afirma que l'ésser és immaterial i "en forma d'esfera", Melissos afirma que l'ésser és format per matèria (i per tant, hom suposa, l'ésser d'aquest almirall coincideix amb l'univers, és a dir, no és pas extern a ell de cap manera (segons Melissos)) i, també, nega el caràcter finit i esfèric d'aquest, afirmant que "l'ésser és infinit" (el no-ésser no pot limitar a l'ésser; per tant, aquest no té límits d'extensió, s'allarga a l'infinit; i no com Parmènides que, tot i negar-li el moviment, el concep "com a finit i amb límits").




EMPEDOCLES
Segons Empèdocles, l’origen de tot són els quatre grans elements; l’aire, el foc, la terra i l’aigua, i que a partir d’aquests s’ha anat formant tot.
També formen part de l’origen i la realitat l’amor i l’odi que es produeixen entre aquests elements ja que fan que les coses s’uneixin o no.
Exemple: l’aigua i el foc s’odien ja que no es pot formar cap unificació entre ells, en canvi l’aigua i la terra tenen amor ja que es poden unir.
El canvi en aquest cas, seria els amors i els odis que es poden anar produint entre aquests elements que s’enamoren i s’odien entre ells.

-2- Les paraules que va crear va ser:
-Amor com a font de creativitat
-Odi i amor com a forces arrossegadores dels éssers.
-3-
Una de les teories que segueix actualment és la de veure l’amor i l’amistat com a forces arrossegadores (en part) dels éssers, ja que molts cops és a partir d’aquests sentiments que es mou la humanitat.




LEUCIP
Segons Leucip l’origen de tot es basava en els àtoms i la estructura atòmica de tots elements que constitueixen la realitat ,per tant també afirmava que els àtoms formaven el que se’n anomena la realitat natural.
-Leucip es basava en el incessant canvi de l’esser, basat en la mobilitat i en les infinites formes dels àtoms que formen els infinits elements, per a afirmar que el canvi estava relacionat al moviment dels àtoms.

-2-
Leucip va introduir un concepte:
• Àtoms: partícules que formen els elements, es mouen constantment i tenen formes infinites.

-3-
La teoria de Leucip encara es manté avui dia, però més detallada i específica, per exemple, s’ha descobert que hi ha partícules més petites dins els àtoms (electrons, neutrons i protons).




HERÀCLIT

Aquest filòsof nascut a la ciutat de l’Àsia Menor anomenada Efes, a l’actual Turquia, tenia la teoria en la qual ens deia que venim del foc, que és un element viu, aquest s’encèn i s’apaga segons una determinada mesura, però mai no s’extingeix i estableix uns límits que, organitza el món.
Delimita el temps com a un transcurs circular, que es repeteix cíclicament, és a dir, si una cosa acaba, una altra de nova comença i aquesta acabarà, però tornarà a començar, per tant no diu una idea clara d’on venim.
El foc és creador de vida, és llum i causa de l’organització de tot, tot està en constant mort però també en constant naixement, per tant tot es troba en un canvi constant, aquest canvi és existencia, és el trànsit entre elements oposats com bé podrien ser el dia i la nit, la vida i la mort o la salut i la malaltia.




ANAXÍMENES

Nascut a Tales, també a l’Àsia Menor, Anaxímenes ens deia que el fonament de les coses, l’arkhé, és l’aire. Mantenia el pensament que deia que la vida era respirar, i respirar és aire, per tant, l’aire és l’origen de la vida. El cosmos respira, per tant viu, per tant dóna vida. També ens diu que les formes d’aquest aire o vapor que creen i modifiquen el cosmos, són causa del diferents fenòmens meteorològics.





ANAXÀGORES

Nasqué a Clazòmenes, a l'Àsia Menor, i és conegut (entre altres coses) com per ser el filòsof desterrat, el primer que oficialment es va expulsar d'un territori per tenir unes idees concretes. L'afirmació més famosa i segurament més important d'Anaxàgores és "tot està en tot", i explica la composició dels éssers pels homeomeries, una teoria que té uns trets característics en comú amb el que després es coneixerà com a codi genètic.

Anaxàgores afirma que les homeomeries són eternes i immutables, que es poden dividir infinitament, que són diferents entre elles en formes, colors i sabors però que no tenen moviment. Per tant, necessiten un element exterior que permeti que acabin creant el cosmos. El noûs és el que nosaltres coneixem com a intel•ligència, i és aqust element exterior que afavoreix la barreja de les homeomeries.




DEMÒCRIT D'ABDERA

Va néixar a Abdera, a les costes de Tràcia, i va viure més de noranta anys. Destaca per la seva teoria dels àtoms, un dels capítols més trascendentals de la física moderna, ja que estableix uns principis molt importants com són l'àtom com a partícula indivisible, i sobretot explica el món (el seu naixement, els canvis que s'hi produeixen...) a través d'aquesta teoria. És una teoria que s'ajusta a molts dels punts que va escriure Parmènides. Així doncs, les tres grans preguntes de la filosofia presocràtica, Demòcrit les respon amb la teoria dels àtoms.

Per altra banda, parla de l'home com un microcosmos, ja que tot el conjunt de microcosmos acaben formant el cosmos, l'univers, perquè tots estem formats pel mateix (àtoms).