Respecte la noticia de la prohibicio del burka a frança.Crec que les persones d'altres països que emigran a un d'altre han de adaptar-se a les noves sense perdre les seves pero d'altre banda crec que el burka es una falta de respecte a la dona i a la seva llibertat per tan crec que capdona hauria d'estar obligada a portar-lo.
Pau olazaguirre garcia
dimarts, 26 d’abril del 2011
dilluns, 25 d’abril del 2011
"Dos nous delictes a França" i l'error de Ronald Sokol
El debat no cedeix i les postures segueixen divergint-se. S'ha de permetre l'ús del Burka en l'àmbit públic? Ronald Sokol ho té molt clar i ho exposa en un article on primer de tot presenta la postura del president Sarkozy, totalment en contra de l'ús del burka; i on més tard compara la seva posició amb el pensament d'un filòsof, Stuart Mill.
Per una banda Sarkozy creu que el Burka atempta contra la societat i en prohibeix el seu ús en l'àmbit públic amanaçant amb multes superiors a 30.000 i fins i tot 60.000 euros. Arribats a aquest punt l'autor de l'article aprofita per criticar-lo i trobar-li deficiències, argumentant que aquesta llei trenca amb els principis bàsics d'aquella reovlució que va canviar al món el 1789. Llibertat, igualtat, fraternitat.
És llavors quan l'autor aprofita per defensar l'opinió amb el pensament d'Stuart Mill. Exposa que Stuart Mill va ser el principal exponent de la defensa de la llibertat de l'home enfront la majoria. I encerta. Encerta però es descuida una part bàsica, essencial, fonamental, de la teoria de llibertat de Mill. L'àmbit públic i el camp de llibertat.
Quan una persona entra en la llibertat d'una altre és quan sobrepassa els límits. Segons Mill si les dones tapéssin el seu rostre no permetrien identificar-se en el cas que fós necessari: ja fós en la cerca d'un delinqüent o en qualsevol tipus d'acció.
Per tant com a conclusió podem dir que Ronald Sokolo, independentment de els bons arguments i de la bona exposició i defensa d'aquests, falla. Falla en volguer recolzar-se en una autor que alhora contradiu la situació presentada.
La meva valoració es troba en un punt entremig de les dues opinions. Per una banda trobo desmesurada la posició de Sarkozy, que preten multar amb diners que sap de bon tros que cap ciutadà corrent disposa. PEr altra banda, com he comentat, Ronald Sokol peca de Contrastar informació i de faltar de visió global. Així doncs, jo prohibiria els burques tot i explicant els motius que em porten a dur aquesta decisió; el límit de les llibertats en un sol sentit, el d'infringir les llibertats d'un altre persona.
Marc Guanyabens
Per una banda Sarkozy creu que el Burka atempta contra la societat i en prohibeix el seu ús en l'àmbit públic amanaçant amb multes superiors a 30.000 i fins i tot 60.000 euros. Arribats a aquest punt l'autor de l'article aprofita per criticar-lo i trobar-li deficiències, argumentant que aquesta llei trenca amb els principis bàsics d'aquella reovlució que va canviar al món el 1789. Llibertat, igualtat, fraternitat.
És llavors quan l'autor aprofita per defensar l'opinió amb el pensament d'Stuart Mill. Exposa que Stuart Mill va ser el principal exponent de la defensa de la llibertat de l'home enfront la majoria. I encerta. Encerta però es descuida una part bàsica, essencial, fonamental, de la teoria de llibertat de Mill. L'àmbit públic i el camp de llibertat.
Quan una persona entra en la llibertat d'una altre és quan sobrepassa els límits. Segons Mill si les dones tapéssin el seu rostre no permetrien identificar-se en el cas que fós necessari: ja fós en la cerca d'un delinqüent o en qualsevol tipus d'acció.
Per tant com a conclusió podem dir que Ronald Sokolo, independentment de els bons arguments i de la bona exposició i defensa d'aquests, falla. Falla en volguer recolzar-se en una autor que alhora contradiu la situació presentada.
La meva valoració es troba en un punt entremig de les dues opinions. Per una banda trobo desmesurada la posició de Sarkozy, que preten multar amb diners que sap de bon tros que cap ciutadà corrent disposa. PEr altra banda, com he comentat, Ronald Sokol peca de Contrastar informació i de faltar de visió global. Així doncs, jo prohibiria els burques tot i explicant els motius que em porten a dur aquesta decisió; el límit de les llibertats en un sol sentit, el d'infringir les llibertats d'un altre persona.
Marc Guanyabens
Opinió Personal de Nietzsche del Grup
Durant la lectura d'aquesta informació en forma de dossier del filòsof alemany Friedrich Nietzsche, el nostre grup ha tingut importants però a la mateixa vegada positives discrpàncies alhora de consolidar una opinió concreta de la seva filosofia no obstant el que sí que hem pogut aclarar es que Friedrich Nietzsche va marcar un abans i un després en el món de la filosofia occidental contemporània,va fer una crítica exhaustiva de la cultura, la religió i la filosofia occidental, mitjançant la deconstrucció dels conceptes que les integren, basant-se en l'anàlisi de les actituds morals (positives i negatives) cap a la vida. Aquest treball va afectar profundament a generacions posteriors de teòlegs, filòsofs, psicòlegs, poetes, novel·listes i dramaturgs. Es per això que el filòsof Germànic Friedrich Nietzsche té tanta importància en el món de la filosofia.
Finalment destacar que Nietzsche no és el nostre filòsof preferit ni tan sols amb el que més ens identifiquem però valorem i respectem les seves tesis i la seva doctrina filosòfica
Finalment destacar que Nietzsche no és el nostre filòsof preferit ni tan sols amb el que més ens identifiquem però valorem i respectem les seves tesis i la seva doctrina filosòfica
dilluns, 11 d’abril del 2011
dimecres, 6 d’abril del 2011
Tesis de Nietszsche
La filosofia del martell:
Nietzsche defensa que al món grec estava regit per la convivència de dos personatges espirituals. Apol·lo i Dionís.
Creu que amb l'aplicació de la filosofia que ell planteja es podria tornar a creure en l'equilibri del món regit per Apol·lo i Dionís.
Crítica total a Plató i Sòcrates, a qui titlla de corruptors de la filosofia per haver introduït la dialèctica i la racionalitat com a únic camins cap a la virtut.
Crítica dels valors morals i la lloança al cristianisme
"Ara els miserables són els bons; els pobres, els impotents, els baixos són els únics bons, els qui pateixen, els indígens, els malalts, els deformes són també els únics pietosos, els únics beneïts de Déu, únicament per a ells existeix la beneaurança."
Crítica del llenguatge i del concepte de la veritat
a)Les paraules no són més que reproduccions fonètiques d'impulsos nerviosos.
b)La veritat no existeix.
Nietzsche defensa que al món grec estava regit per la convivència de dos personatges espirituals. Apol·lo i Dionís.
Creu que amb l'aplicació de la filosofia que ell planteja es podria tornar a creure en l'equilibri del món regit per Apol·lo i Dionís.
Crítica total a Plató i Sòcrates, a qui titlla de corruptors de la filosofia per haver introduït la dialèctica i la racionalitat com a únic camins cap a la virtut.
Crítica dels valors morals i la lloança al cristianisme
"Ara els miserables són els bons; els pobres, els impotents, els baixos són els únics bons, els qui pateixen, els indígens, els malalts, els deformes són també els únics pietosos, els únics beneïts de Déu, únicament per a ells existeix la beneaurança."
Crítica del llenguatge i del concepte de la veritat
a)Les paraules no són més que reproduccions fonètiques d'impulsos nerviosos.
b)La veritat no existeix.
dimecres, 30 de març del 2011
dilluns, 21 de febrer del 2011
Nacho González Aniceto 11 2E
FILOSOFIA 2N BATX. 2N TRIMESTRE
FILOFOTO 1:
Dos pilots militars deserten i fugen a Malta perquè es neguen a atacar la població civil en els bombardejos de l’exèrcit de Líbia.
Després que el govern de Muammar al-Gaddafi hagi decretat el foc contra la població civil pels aldarulls populars en contra del seu règim dictatorial que exerceix en el país mediterrani.
Alguns militars s’han declarat en contra de “ fer la seva feina”, és a dir d’obeir les ordres que se’ls hi estipula com a militars de fet que són. Aquest passa per no atacar a la població civil revoltada.
És ètica la postura dels pilots militars que han desertat?
En la meva opinió trobo plenament ètica la postura que han adoptat aquests dos militars, ja que han estat capaços de desobeir ordres militars ( amb tot el que comporta) per una causa justa, no matar innocents.
S’han declarat en contra d’un govern infame i dèspota que prefereix assassinar els seus habitants abans que aplicar mesures al país que millorin la situació social, econòmica i política del mateix.
Han actuat de manera correcta penso perquè han prioritzat les vides dels innocents i el sentit comú abans que el seu jurament militar a complir ordres dels seus superiors. No han actuat de manera legal jurídicament parlant, segurament, però al menys sí de la manera en la qual les persones reben la justícia aplicada d’una manera justa: el dret de la llibertat d’expressió i de vot polític.
FILOFOTO 2:
L''As' esborra un defensa per deixar Alves en fora de joc a la jugada del primer gol del Barça
El primer gol d'ahir del Barça davant l'Athletic de Bilbao va estar envoltat de polèmica, ja que Alves va arrencar en posició dubtosa abans de fer la centrada que serviria a Villa per avançar els blaugranes en el marcador. La revisió de l'acció, però, evidenciava que un jugador bilbaí, al centre de la defensa, es trobava uns centímetres més endarrerit que el brasiler del Barça, de manera que la jugada era totalment vàlida.El diari As, però, en treu la conclusió contrària. Una anàlisi minuciosa de la jugada a la pàgina 18 de la seva edició en paper d'avui demostra clarament que Alves es trobava, per molt poc, en posició de fora de joc. L'explicació d'aquesta contradicció és senzilla: el rotatiu madrileny ha esborrat el jugador basc que trencava el fora de joc. Dels cinc jugadors que formaven la línia defensiva de l'Athletic en aquella acció, a la imatge de l'As només n'apareixen quatre (un dels quals, mig amagat per les lletres del nom de Villa). El cinquè, justament el que validava la posició d'Alves, ha estat esborrat.
És correcta l’acció empresa per un diari de tirada nacional com és el diari AS?
En la meva opinió no ho és, no és ètic pretendre vendre diaris tergiversant informacions objectives per a tal de debilitar a altres entitats que en surten representades.
Aquest fet no és estrany, al contrari, és molt comú en la majoria dels diaris esportius, però en aquest cas el diari As ha anat més enllà esborrant un jugador de la imatge.
Si la funció dels diaris és informar de fets reals que s’han produït, per què modifiquen la realitat i després pretenen vendre que el que diuen és totalment verídic? La resposta s’en diu hipocresia. Una pràctica molt estesa i gens ètica ni correcta.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)